24/05/2015 Corriol de'n Taberner

Ara podeu veure els videos de les sortides clicant a la dreta del blog on hi posa pàgines - Videos sortides Bikers Diumenges.

9/05/2015 Ruta btt Port de la Selva, Portlligat, Cadaqués, Cap de Creus i tornada a punt d'inici.

Sortim de Port de la Selva i per la pista de St. Baldiri comencem a pujar fins el Puig d'en Grau, on poc després agafarem un corriol 100% ciclable fins a trobar una carretera asfaltada que ens durà fins el Puig Alt, aquí tornarem agafar pista i passarem molt aprop de Cala Jóncols i continuarem per pistes fins arribar a Portlligat on de baixada agafem algun petit tram de corriol. Anem cap a Cadaqués i per sortir de la cala passem pel mig d'un rierol, fins a trovar una carretera asfaltada, que es la que porta el Cap de Creus on dinem gaudint de les magnífiques vistes. Després tornem seguim el GR92 pujant a la muntanya Negre per un camí força empedrat, tot i que és ciclable. Seguint aquest GR92 passant pel Mas Bufadors tornem a Port de la Selva, fent l’últim tram del GR per un corriol força estret i empedrat, tot i que els bons el poden fer a cavall de la bici. 

Bona ruta pel Cap de Creus 100% ciclable, exceptuant algun tram.

2/05/2015 St Mateu Montnegre - Ruta del Carrilet - Ruta del Ter

Avui els Bikers Diumenges hem fet una ruta de llarg recorregut. A les 7.30 del matí hem sortit de La Bisbal i ens hem dirigit cap a Sant Sadurní de l'Heura per a pujar fins a Sant Mateu de Montnegre per pista. Un cop hi hem arribat hem agafat la pista Btt- 3 que ens ha portat fins a Llambilles on hem esmorzat a l'Hostal d'Estanc. 

Una vegada vegada hem carregat bateries hem agafat la Ruta del Carrilet fins a Girona on hem fet una ruteta pels carrerons del barri vell i ens hem aturat a la Catedral de Girona per a fer la foto de rigor. Després seguint les indicacions hem travessat Sarrià de Ter i finalment hem enllaçat amb la Ruta del Ter fins a Sant Jordi Desvalls on hem travessat el Ter i on cop a Flaçà hem anat per pista fins a Púbol, Millars i Sant Sadurní de l'Heura on hem dinat a Cal Carreter. 

Es tracta d'una ruta llarga però fàcil d'assolir.

Si cliqueu sobre una de les fotos s'obrirà un carrussel fotogràfic.

7/03/2015 Tortellà-Lliurona-Sadernes-Tortellà

Sortim de Tortellà en direcció a Sales de Llierca passant pel costat del cementiri. Una mica abans d'arribar a can Bosc, trobem un desviament ben senyalitzat que evita que passem pel mig de la casa.De can Bosc anem cap a els Trulls (cases en ruïnes) i seguim fins al coll de les Canals, on trobem una pista de ciment.
eguim aquesta pista cap a l'esquerra, passem pel trencant de Lliurona, el del Casalot i seguim per la pista emporlonada fins a la cruïlla de Tortellà/Sadernes-Albanyà/Bassegoda on fem parada per a esmorzar. Abans ens hem aturat a l'Orri. És a partir d'aquí on comencen les rampes més dures fins arribar a Coll de Faja (990 metres alçada). Seguim fins a l'Ermita de Sant Andreu de Gitarriu on podem gaudir de les magnífiques vistes. A partir d'aquí comença la baixada per pista d'uns 12 kms. Alguns hem intentat baixar pel Corriol del Valencians però en veure que era massa brut en decidit fer-ho per la pista. Només en Vicens hi ha baixat.
Un cop a baix ens dirigim a visitar el Pont de'n Valentí al costat del qual hi ha l'antic Hostal de Ca la Bruta o de Les Mosques, que s'està restaurant.
Tornem enrere cap a la carretera i descendim fins al Pont de Llierca. On cop l'atravessem ens dirigim cap a Tortellà per a finalitzar la sortida fora terme dinant a Can Xac.

Creuant el Pont de Llierca

28/02/2015 Corriol de La Mina - Calonge

7/02/2015 Sortida al Castell de Sant Miquel

L'ermita de Sant Miquel, coneguda popularment com a castell de Sant Miquel, va ser edificada cap a l'any 1450. Els terrenys on va ser construïda pertanyien al Mas Mitgera, avui conegut com a Cal Rei Vinyes, de Celrà. El santuari depenia de la parròquia de Sant Feliu de Celrà, ja que es va edificar dins el seu terme.

La construcció va ser utilitzada durant els setges a la ciutat de Girona (1808-1809) per part de les tropes napoleòniques, a causa de la seva situació estratègica. A partir d'aquesta època va quedar abandonada. A mitjan segle XIX s'instal·là prop de l'ermita una construcció de suport al telègraf òptic, sistema que va romandre en funcionament entre els anys 1848 i 1862. Amb aquesta petita introducció històrica queda palès que l'ermita de Sant Miquel sempre va formar part del terme municipal de Celrà.

Al cap d'un segle, Girona, capital de comarca i província, basant-se en raons de necessitat (creixement, noves indústries, noves dependències municipals...), va iniciar els mecanismes per annexionar Campdorà, entre altres nuclis (Salt, Sarrià de Ter i part del municipi de Sant Gregori). La incorporació de Campdorà al municipi de Girona es va signar el 30 de desembre de 1974 (en etapa d'ajuntaments predemocràtics). De fet, la ciutadania de Celrà desconeixia fins fa molt poc que el castell de Sant Miquel no pertany al nostre municipi. Amb l'operació Celrà va veure reduït el seu terme municipal en prop d'un 25%, i va perdre fins i tot l'ermita de Sant Miquel, que res tenia a veure amb les suposades necessitats de Girona ni amb el terme de Campdorà. El poble de Celrà es va quedar sense aquest indret tan emblemàtic per una injustícia feta a mida per a la capital. A partir de l'any 2009 va començar un nou procés de delimitació entre els municipis, que Celrà ha treballat sense cap problema amb tots els pobles veïns, excepte amb Girona.

Al llarg dels anys, la ciutadania i les entitats de Celrà han gaudit de l'entorn de Sant Miquel en passejades a peu o amb bicicleta, excursions i altres activitats, com també ho han fet els veïns, veïnes i entitats de Girona. De fet, anualment se celebra un acte de germanor en què cadascú puja pel seu costat per trobar-nos a dalt per esmorzar i compartir l'espai. L'Ajuntament de Celrà no ha renunciat mai al castell de Sant Miquel, per això lluitem perquè es reconegui el greuge, però, com ja hem manifestat a l'alcalde de Girona, estem disposats a buscar una solució compartida. Un espai emblemàtic per a Celrà i també per a Girona no pot continuar creant confrontació: amb diàleg i ganes podem compartir-lo i treballar conjuntament per millorar-lo. Volem un punt de trobada entre els dos municipis que ens uneixi i ens representi. Segur que la ciutadania i les entitats també ho volen.